22
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
23
de febrer
a les
9:15h
L'obra Allò que va passar a Cardós (Proa, 2017), de Ramon Solsona, ha resultat guanyadora de la divuitena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per dotzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l'organitzen Òmnium Bages i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de Manresa.
L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l'actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que han interpretat peces dels anys 30.
Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l'obra Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona. L'escriptor barceloní s'ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Argelagues, de Gemma Ruiz, La sorra vermella, de JN Santaeulàlia, i L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que ha destacat la dificultat d'haver-ne d'escollir una.
Aquest any, a més, s'ha comptat amb la presència d'alguns guanyadors d'edicions anteriors, com Pep Coll, Antoni Pladevall o Jordi Estrada.
El guanyador
Ramon Solsona (Barcelona 1950) és una de les veus consolidades de la narrativa catalana actual. Traduït al castellà, al francès i al romanès, a banda de l'obra guanyadora del Premi Joaquim Amat-Piniella, és autor d'un parell de volums de relats, Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006), i de mitja dotzena de novel·les: Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L'home de la maleta (2011). Amb aquesta darrera, va obtenir el prestigiós Premi Sant Jordi i un gran èxit de públic.
Com a divulgador de la llengua, és conegut per les seves col·laboracions a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1. També va col·laborar durant molts anys al diari Avui, com a articulista, i ha fet de guionista en sèries com Estació d'enllaç (1996).
Allò que va passar a Cardós
Es tracta d'una novel·la coral, escrita amb una barreja de realisme, fina ironia i humor domèstic, que retrata, amb una gran varietat de registres, una vall del Pirineu trasbalsada per la construcció de pantans i galeries subterrànies, on l'assassinat d'un guàrdia civil, l'hivern de 1965, en ple franquisme, ho remou tot. Monòlegs, diàlegs, relats periodístics, confessions... cada capítol és una peça del trencaclosques absorbent que xucla el lector des de la primera fins a la darrera pàgina.
Allò que va passar a Cardós no explica tan sols allò que passa als personatges (variats i diversos) que es passegen per les seves pàgines a partir de l'assassinat d'un guàrdia civil, sinó també el que va passar a la vall durant els anys 60, quan la societat i l'orografia es van veure radicalment transformades a causa de les grans obres hidroelèctriques i els forasters que hi van anar a treballar. És el relat d'un crim que ho lliga tot, però sobretot és la història de la gent dels pobles ancestrals de la vall, i la història dels andalusos qui hi arriben en autocars a la recerca d'una vida millor.
Història del premi
L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l'obra guanyadora.
El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d'escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.
L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l'actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que han interpretat peces dels anys 30.
Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l'obra Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona. L'escriptor barceloní s'ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Argelagues, de Gemma Ruiz, La sorra vermella, de JN Santaeulàlia, i L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que ha destacat la dificultat d'haver-ne d'escollir una.
Aquest any, a més, s'ha comptat amb la presència d'alguns guanyadors d'edicions anteriors, com Pep Coll, Antoni Pladevall o Jordi Estrada.
El guanyador
Ramon Solsona (Barcelona 1950) és una de les veus consolidades de la narrativa catalana actual. Traduït al castellà, al francès i al romanès, a banda de l'obra guanyadora del Premi Joaquim Amat-Piniella, és autor d'un parell de volums de relats, Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006), i de mitja dotzena de novel·les: Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L'home de la maleta (2011). Amb aquesta darrera, va obtenir el prestigiós Premi Sant Jordi i un gran èxit de públic.
Com a divulgador de la llengua, és conegut per les seves col·laboracions a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1. També va col·laborar durant molts anys al diari Avui, com a articulista, i ha fet de guionista en sèries com Estació d'enllaç (1996).
Allò que va passar a Cardós
Es tracta d'una novel·la coral, escrita amb una barreja de realisme, fina ironia i humor domèstic, que retrata, amb una gran varietat de registres, una vall del Pirineu trasbalsada per la construcció de pantans i galeries subterrànies, on l'assassinat d'un guàrdia civil, l'hivern de 1965, en ple franquisme, ho remou tot. Monòlegs, diàlegs, relats periodístics, confessions... cada capítol és una peça del trencaclosques absorbent que xucla el lector des de la primera fins a la darrera pàgina.
Allò que va passar a Cardós no explica tan sols allò que passa als personatges (variats i diversos) que es passegen per les seves pàgines a partir de l'assassinat d'un guàrdia civil, sinó també el que va passar a la vall durant els anys 60, quan la societat i l'orografia es van veure radicalment transformades a causa de les grans obres hidroelèctriques i els forasters que hi van anar a treballar. És el relat d'un crim que ho lliga tot, però sobretot és la història de la gent dels pobles ancestrals de la vall, i la història dels andalusos qui hi arriben en autocars a la recerca d'una vida millor.
Història del premi
L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l'obra guanyadora.
El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d'escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.